Criteris

Proximitat

Enfront de l’economia global dels mercats abstractes, l’economia de proximitat, que apunta a la resolució de necessitats de les persones del nostre entorn. Amb els circuits econòmics curts potenciem la sostenibilitat ambiental i recolzem al teixit econòmic local.

Transparència

Quan consumim o estalviem, és important saber on van els nostres diners. Sense una informació de qualitat i a l’abast de totes les parts no podem valorar la dimensió ètica dels projectes amb els quals ens relacionem. Hem de poder triar!

Gestió de residus

El món com a recurs falsament inesgotable, o com un gran abocador dels nostres despropòsits. Lleig, veritat? Doncs per a reduir els residus, les tres R revolucionàries: reduir, reciclar i reutilitzar.

Desenvolupament personal i professional

Nostra participació en l’activitat econòmica convencional la fem, sovint, reproduint models d’alineació en el treball o en el consum. Hem de potenciar, en canvi, una economia que afronte la resolució de necessitats de forma integral. La formació, la conciliació, la resolució de conflictes o la millora social són importants en una economia que vol posar a les persones en el centre, i no el capital.

Finances ètiques

La banca ètica, les cooperatives de crèdit, l’intercanvi o la moneda social són pràctiques complementàries que incideixen en un dels camps més refractaris a la transformació social: els diners. La consolidació del conjunt d’alternatives financeres ens ajudarà al fet que el canvi siga possible.

Comerç Just

Els intercanvis econòmics, en el capitalisme, sovint tenen una naturalesa desigual. Determinats agents, com els monopolistes o els intermediaris, utilitzen la seua posició de força per a imposar salaris injusts o preus abusius. Cuidar l’equitat de tots els participants de l’intercanvi és clau per a aconseguir una democràcia econòmica.

Intercooperació

En un entorn agressiu com és el mercat capitalista, les iniciatives de l’economia social i solidària necessiten estrènyer les relacions entre elles per a ser més fortes. L’objectiu és crear el mercat social, on la producció cooperativa, persones consumidores responsables, estalviadores ètiques i els moviments socials incrementen tant la intensitat com la qualitat de les seues relacions.

Eficiència energètica

Des de les xicotetes mesures d’estalvi, fins a l’autoproducció o la participació en les cooperatives d’energies renovables, totes les accions són importants per a reduir la nostra dependència de les energies d’origen fòssil o nuclear. Ens va la vida i el planeta en açò!

Equitat de gènere

Vivim en una societat patriarcal, tota la nostra vida està travessada per les desigualtats de gènere, i en l’àmbit econòmic, aquestes jerarquies es naturalitzen per a ser funcionals en l’acumulació capitalista. Si volem una vida plena i emancipada per a totes i tots, hem de treballar l’equitat de gènere amb una cura especial.

Participació en xarxes

L’economia social i solidària pot ser entesa com una economia que crea societat, o bé com una societat fent economia. Per tant, és un moviment socieconòmic, i com tal es relaciona amb xarxes locals, nacionals i internacionals per a articular la seua incidència en el conjunt de la societat.

Integració social

La societat de la competitivitat deixa arrere a les persones amb diversitat funcional, i reforça uns estàndards d’èxit que solament existeixen en el món de la publicitat. Totes som vulnerables, i necessitem crear entorns que no dificulten encara més nostres vulnerabilitats.

Ecologia i sostenibilitat

Vivim en un món finit, ple de relacions i equilibris fràgils…i el sistema productiu capitalista actua com si el planeta fóra un recurs propi a la plena disposició de la depredació humana. Reduir l’impacte ambiental de la nostra activitat econòmica és urgent!

Forquilla salarial

Ara que sembla que està de moda lo “eco”, la prova del cotó de la naturalesa solidària de la iniciativa és la igualtat salarial. Hem d’afavorir criteris d’equitat en els projectes econòmics on hi ha remuneracions, així com el repartiment igualitari del conjunt de les tasques allí on no hi ha.

Democràcia interna

Formalment vivim en democràcies polítiques i socials, però hi ha un àmbit que tolera quotidianament la dictadura: l’economia. Per a fomentar el canvi, hem de potenciar iniciatives econòmiques que garantisquen la presa de decisions més horitzontals possible, així com la participació en propietat dels projectes. Democràcia real econòmica ja!

Programari lliure

No desmuntarem la casa del patró per les eines del patró. Si volem canviar el paradigma d’un món dominat per les multinacionals, haurem de posar en pràctica alternatives en l’àmbit de les tecnologies i la comunicació, veritat?