Per què són importants les finances ètiques?

Si bé la funció del sistema financer és facilitar les relacions entre les persones amb excedent de diners i les que necessiten d’ell per a la seua activitat, vivim en un món marcat per la financierización. Aquest terme el defineix Gerarld Epstein com el paper creixent dels interessos financers, els mercats financers, els agents financers i les institucions financeres en el funcionament de les economies nacionals i internacionals.

Aquest rol que juga va enfocat a obtindre una major rendibilitat financera. Pel que les seues decisions prescindeixen de molts criteris ètics. Des de la implantació del model del Consens de Washington a nivell mundial en les dècades de 1980 i 1990, hem vist un nou paradigma marcat per polítiques enfocades cap a la liberalització, privatització i la desregularització. Ha comportat una integració de major quota de mercat per a un reduït grup d’entitats financeres i la concentració de capital per l’augment d’aquesta quota de mercat. Convertint-se així en el lobby més poderós a nivell mundial, superant fins i tot a la política.

S’ha desenvolupat un model de negoci enfocat a substituir les necessitats cobertes per l’Estat de Benestar per a poder beneficiar-se d’aquest nínxol de mercat, a més d’estar molt interessat en mercats molt rendibles com la indústria militar, la farmacèutica, l’especulació immobiliària, etc. Un sistema amb un fort component especulatiu (95% de les operacions financeres) que poca relació té a veure amb l’economia real. En l’economia real trobem que: la Inversió Estrangera Directa (IED) és 2 bilions de US$, el comerç mundial de 16 bilions de US$ i el PIB Mundial de 72 bilions de US$. Mentrestant les operacions financeres són d’1.7 bilions de US$ per als préstecs sindicats, 20 bilions de US$ per als títols de deute internacional, 300 bilions de US$ per a les operacions amb derivats i 1.500 bilions de US$ per a les operacions amb divises. També caldria afegir que aproximadament entre un 25-33% del PIB mundial es troba en paradisos fiscals.

Un sistema financer tradicional que ha fomentat la desigualtat buscant integrar nous mercats per a concentrar majors riqueses, i que s’ha allunyat de l’economia real, sent l’especulació el 95% del total de les operacions financeres. Un sistema que és el major lobby i influent en la política dels països per a mercantilitzar molts drets abans coberts per l’Estat de Benestar.

Totes aquestes pràctiques han portat al fet que moltes persones es queden al marge del sistema financer perquè la seua activitat no és “rendible”, fenomen conegut com a exclusió financera. No obstant això, han sorgit noves fórmules de finançament enfocades a no cometre els mateixos errors i poder cobrir les necessitats de finançament. Aquesta noves, i no tan noves, iniciatives es coneixen com les Finances Ètiques, i suposa aplicar la mateixa funció de cobrir necessitats de diners amb excedents però d’una forma més democràtica, participativa, inclusiva, transparent i amb alguna fi social i/o mediambiental. En funció de les necessitats de la societat. En funció de les necessitats de la societat s’han desenvolupat diverses iniciatives per a poder cobrir-les des d’un prisma ètic.

Les Finances Ètiques es componen de 5 criteris ètics que marquen no sols la pròpia activitat sinó també la seua actitud, el seu compromís i la seua raó de ser:

• Ètica aplicada: l’ètica com un procés de reflexió continua en l’aplicació en els criteris d’inversió i concessió de crèdits.
• Participació: la presa de decisions es realitza de manera democràtica, no es tracta tan sols que les persones sòcies decidisquen, sinó que han de poder participar en la definició de les polítiques bàsiques.
• Coherència: utilitzar els diners de manera coherent amb els nostres valors.
• Transparència: oferir informació regular i pública de totes les activitats i les conseqüències.
• Implicació: les entitats de les finances ètiques han d’anar més enllà dels criteris negatius i han de definir la seua activitat política d’inversió seguint criteris positius per a poder transformar la societat.

Hui dia, les Finances Ètiques ens ofereixen totes les alternatives per a poder desenvolupar la nostra activitat tant com persona com organitzció. Trobem: :

1. 1. Entitats Financieres: Bancs Ètics (Fiare, Triodos, Coop57 y OikoCrédit) y Seguros Éticos (ArçCoop, Seryes, Social Partners, Previsora General, Atlantis, MutualCat, Lagun Aro)
   2. Comunitats Autofinançades: grups de persones que s’uneixen per a crear una caixa d’estalvis amb aportacions periòdiques per a conformar un capital que en un moment de necessitat per part d’un d’us membres puga ser utilitzada.
   3. Moneda Social: creació d’un mitjà per a l’intercanvi de béns i serveis autogestionat. Pensament sistèmic que considera que la combinació d’una comunitat cohesionada pot resoldre necessitats que les estructures (Estat i Mercat), a través de monedes oficials i de capital financer no aconsegueixen resoldre.

*Font: Elaboració pròpia del Centre Delàs per a presentació del llibre VV.AA (2019): “De la banca armada a la banca ètica. Deu claus per a passar-se a les finances ètiques”. Barcelona. Icària Asaco.

 

Article d’Ahmed Mohamed Saleh, Activista en Finances Ètiques

Pam a Pam es basa en 15 criteris de ESS. Un d’ells és el de Finances ètiques. Oferim a les iniciatives de ESS que estan en el mapa, i a les futures, un article sobre què és i per què és important aquest tipus de finances.