Per què és important el Programari Lliure?

En els primers anys de la informàtica els programes eren compartits sense cap llicència en concret; programadors, enginyers, acadèmics de qualsevol lloc del món compartien i adaptaven les seues creacions per a millorar de manera conjunta, tal com s’ha fet en qualsevol altre camp de la ciència. No existia el concepte de Programari Lliure perquè no havia d’un altre tipus.

A mitjan anys 70 del segle XX els productors de maquinari van començar a no compartir les especificacions dels seus productes, i es comencen també a comercialitzar els primers Sistemes Operatius basats en programari privatiu. En aquest context en els anys 1984 i 1985 Richard Stallman crea el projecte GNU i la Free Software Foundation per a promoure el desenvolupament d’un Sistema Operatiu complet, introduint el concepte de Programari Lliure.

Les raons principals per a crear Programari Lliure en aqueix moment eren bàsicament morals:

• El programari privatiu és antimoral, perquè de manera explícita prohibeix ajudar als teus iguals. La gent se salta aquesta barrera i practica la pirateria.

• El programari privatiu és frustrant perquè impedeix adaptar-lo i millorar-lo a les teues necessitats.

• El programari privatiu trenca l’esperit de col·laboració científica que fa progressar la societat

Amb el temps, el Programari Lliure ha sigut assimilat per la indústria, apareixent en 1998 la Open Source Initiative que busca una aproximació més pragmàtica i allunyada de discussions ètiques. Aquesta iniciativa va fer popular el concepte Open Source o Codi Obert per a d’una banda allunyar la càrrega filosòfica, i també per a ajudar a aclarir el problema de la paraula free que en anglés significa tant “lliure” com “gratis”.

Disposem per tant de dues visions del Programari Lliure, una més ètica i conscienciada amb la societat, la llibertat dels seus individus, i una major consciència de la nostra interacció amb la tecnologia, i una altra més pragmàtica, centrada en els avantatges tant tècnics com econòmiques que introdueix aquesta forma de producció. Probablement, un dels grans èxits del Programari Lliure haja sigut la conciliació de totes dues visions, almenys en gran manera i no mancada de les seues pròpies contradiccions.

El Programari Lliure al llarg dels últims 20 anys ha calat en la indústria i la societat, demostrant enormes avantatges, sent algunes d’elles:

Dificulta el centralisme, en permetre el desenvolupament d’alternatives tecnològiques davant situacions de possible monopoli. Això està afavorit per la forta relació entre Programari Lliure i estàndard i formats oberts.

•  Facilita la independència tecnològica, ja que els usuaris tenen total control sobre el programari que executen en els seus sistemes, podent adaptar-lo, millorar-lo, mantindre’l, sense necessitat d’un proveïdor concret.

• Facilita la cooperació, en permetre el treball distribuït mitjançant la lliure associació de desenvolupadors que col·laboren per a crear productes sense la necessitat de relacions contractuals, restriccions geogràfiques, etc.

• Produeix productes més segurs, en poder accedir a tot el codi font, les fallades de seguretat es detecten de manera més ràpida.

•  Produeix productes més robustos, per la mateixa raó que són segurs, els desenvolupadors cuiden que el seu codi (que tothom pot veure i jutjar) siga de la màxima qualitat.

• Produeix productes més diversos, ja que qualsevol pot col·laborar, els productes lliures se solen trobar traduïts a la gran majoria dels idiomes i per definició, són molt més adaptables a les necessitats dels seus usuaris.

El Programari Lliure no està exempt de desavantatges, per exemple:

• Seguretat: en ser públic, les fallades també ho són i si els desenvolupadors no actuen, o els usuaris no actualitzen els seus sistemes, el programari pot resultar fàcilment atacable.

• Compatibilitat amb maquinari, a vegades el programari no és compatible amb els equips més moderns, i pot portar un temps per a adaptar-se.

• Pel fet que no tot el programari lliure és igual de popular, la qualitat del mateix no és homogènia, per la qual cosa depenent del sector, podem trobar programari menys madur i amb menys funcionalitats que els seus equivalents privatius, arribant a existir àrees on no existeixen alternatives lliures en absolut.

• D’altra banda, el Programari Lliure ha demostrat també habilitar models de negoci que donen sostenibilitat a aquelles empreses que es decideixen per crear productes lliures. El principal model de negoci és el de prestació de serveis. Una empresa típica que desenvolupa un producte lliure, executa projectes de consultoria i/o formació, i en postvenda proporciona suport tècnic als seus clients; el valor per tant no es troba en el programari com tal, sinó en la capacitat de l’empresa per a resoldre les necessitats concretes dels seus clients.

Article de Jorge Sanz, Enginyer de dades en Elastic

Amb el suport de Caixa Popular i la Coordinadora Valenciana de ONGD continuem reforçant Pam a Pam, el mapa d’economia social i solidària (ESS)de la Comunitat Valenciana i consolidant la xarxa ESS a la ciutat de València.

Pam a Pam es basa en 15 criteris de ESS. Un d’ells és el Programari lliure. Oferim a les iniciatives de ESS que estan en el mapa, i a les futures, un article sobre què és i per què és important aquest tipus de programari.